L'ARTICLE DEL MES
Curs 2024-25
Desembre 2024
Intel·ligència Artificial i Objectius de Desenvolupament Sostenible: La necessària mirada ètica i participativa
Professor Serra Húnter. Director de la Càtedra - Observatori d'Ètica en Intel·ligència Artificial de Catalunya.
Departament d'Empresa, Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials. Universitat de Girona. Web OEIAC
La integració de la Intel·ligència Artificial (IA) en l'avanç dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) requereix tenir en compte una interacció complexa de reptes i oportunitats. En general, aquesta interacció es pot veure com una forma d'assolir una IA "millor" que està fonamentalment lligada a consideracions ètiques que transcendeixen mètriques tradicionals com l'eficiència i l'operativitat. Això significa tenir en compte una visió de la societat més àmplia que alinea l'avenç tecnològic amb els valors fonamentals de la sostenibilitat, la justícia i la pau. En aquest sentit, l'èmfasi en els principis ètics no pot ser superficial i ha de reflectir la igualtat, la dignitat humana i un desenvolupament del benestar de les persones com a pivot essencial per a la justícia social. Aquests fonaments proporcionen un marc valuós per entendre les dimensions ètiques actuals de la IA, que requereixen un canvi fonamental del pensament racional al relacional, i situa l'ètica com una part que va per sobre i més enllà de les solucions tècniques.
Tot i que en el context de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, les tecnologies d'IA ofereixen el potencial i oportunitats per avançar, també cal ser conscients de problemes i reptes com l'aparició d'una tecnocràcia impulsada per l'automatització, on els sistemes socials es controlen rígidament per algorismes i regles tecnològiques. Abordar aquests problemes és vital, especialment en el desplegament de la IA per a l'avenç dels ODS, on el potencial d'exacerbar les desigualtats és important. En definitiva, l'Agenda 2030 serveix com a marc crucial per guiar el desenvolupament i l'aplicació de les tecnologies d'IA, però l'enfocament d'aplicació passa per processos molt més participatius que garanteixin una millor adaptació a les diferents necessitats, sensibilitats culturals i realitats econòmiques de diferents comunitats. Tanmateix, tal com indiquen les discussions en curs i els acords esperats sobre estàndards ètics, la governança és un aspecte crític per garantir que les tecnologies d'IA contribueixin positivament a la societat. En definitiva, si fomentem un entorn on la IA es desenvolupa i es regeix d'acord amb els principis ètics, els valors socials i els requeriments legals, podem apropar-nos a la realització de la visió d'una "millor" IA que recolza la justícia social i contribueix als objectius més amplis del desenvolupament sostenible.
Aquest text forma part d'un document major presentat en la darrera cimera del G20:
https://www.t20brasil.org/media/documentos/arquivos/TF05_ST_05_Empowering_Societal66cf6a3318459.pdf
Novembre 2024
Una Xarxa molt activa
Ma Dolors Reig Garganta
Presidenta honorària de la FCACU
Novembre va associat a Setmana UNESCO, és a dir, vuit dies durant els quals els membres de la Xarxa Civil UNESCO a Catalunya mostrem, com en un aparador virtual, algunes activitats.
Les entitats que formen aquesta Xarxa són associacions, biblioteques, càtedres i escoles UNESCO. La FCACU (Federació Catalana d'Associacions i Clubs UNESCO) va néixer el 1984, però el moviment dels clubs UNESCO sorgeix a Sendai, Japó, el 1947. A Catalunya ja hi havia alguns clubs UNESCO com el de Barcelona a finals dels anys 50. Ara, des d'Alcoi al Vallespir i des d'Alaior a Lleida passant per Barcelona, El Masnou, Girona, Igualada, L'Hospitalet de Llobregat, Manresa, Palafrugell, Reus, Sant Adrià de Besòs, Sant Cugat del Vallès, Tarragona, Tortosa, Tossa i Vilanova i la Geltrú, en tots aquests llocs hi ha una associació UNESCO.
El 5 d'octubre de 1989 es crea la Càtedra UNESCO de Mètodes numèrics en Enginyeria de la UPC, la primera de tot el món.. A partir d'aquell moment, se n'han creat d'altres en diferents universitats i sempre en conveni amb la UNESCO. N'hi ha de Bioètica i Drets Humans, Comunicació, Dones, Desenvolupament i Cultura, Gastronomia, Medi ambient i Sostenibilitat, Polítiques culturals i Cooperació, … La més nova és la Càtedra UNESCO Pau Casals de la UOC creada el 2022.
A mitjans dels 90 es funda la XEAUC (Xarxa d'Escoles Associades a la UNESCO de Catalunya). Tot i que el PEA (Pla d'Escoles Associades de la UNESCO) havia nascut el 1953 en el si de la mateixa Organització, no va ser fins al 1989 que, a iniciativa del Centre UNESCO de Catalunya, es va fer una reunió estatal a Barcelona. Des de llavors ençà el moviment es va consolidar i va créixer. Actualment la XEAUC compta amb una cinquantena de centres dels diferents nivells educatius.
L'any 1994 la UNESCO publica el Manifest de la Biblioteca Pública i el 1995 sorgeix el Grup de Biblioteques Catalanes Associades a la UNESCO. A dia d'avui, el Grup està format per una trentena de biblioteques escampades arreu dels Països Catalans. Un dels seus reptes és organitzar jornades professionals, la propera serà a Palafrugell la primavera 2025.
Un dels objectius de la Xarxa Civil UNESCO a Catalunya és compartir projectes i activitats, a més de col·laborar amb la resta de membres UNESCO: llocs de Patrimoni, elements de Patrimoni Cultural Immaterial i de la Memòria del Món, Reserves de la Biosfera, Geoparcs, Ciutats Creatives, Ciutats d'Aprenentatge, … Compartir per poder continuar treballant per "bastir els baluards de la pau".
Octubre 2024
Les biblioteques UNESCO, a punt pels 30 anys
Imma Casals Torres
Directora de la Biblioteca Can Casacuberta de Badalona
El Grup de Biblioteques Catalanes Associades a UNESCO creat l'any 1995, consta actualment de vint-i-cinc biblioteques repartides entre el Principat i les Balears. El Grup està adherit a la FCACU des del 2013.
Les Biblioteques UNESCO tenen en compte la seva funció social i educadora i ajuden els seus usuaris a formar part, d'una manera col·lectiva i conscient, d'una societat plural, responsable i solidària. Són un lloc de trobada i socialització de la comunitat on estan ubicades i consideren la lectura com un element prioritari, enriquidor i generador de vida. Ofereixen serveis per a potenciar la seva vessant més humana i democratitzadora i faciliten l'accés a la informació i al coneixement a les persones amb més dificultats. Propicien la creativitat de les persones perquè esdevinguin agents actius de la cultura, a través del treball al territori, l'atenció a la diversitat i la millora de la cohesió social. Tot plegat es pot trobar en el Nou Manifest de la Biblioteca Pública IFLA-UNESCO 2022: https://cobdc.org/wp-content/uploads/Manifest_IFLA_2022_catala.pdf
Des dels inicis de la creació del Grup, les Biblioteques UNESCO han impulsat diverses jornades interprofessionals amb l'objectiu de crear un espai d'intercanvi i reflexió per compartir experiències i iniciatives sobre el paper de la biblioteca pública. L'any 2025 es duran a terme les properes jornades a Palafrugell (Baix Empordà).
Setembre 2024
Xarxa Internacional de Ciutats d'Aprenentatge
Rosa Ma. Falgàs Casanovas
Presidenta d'ACEFIR (Associació Catalana per a l'Educació, la Formació i la Recerca)
La UNESCO defineix una ciutat d'aprenentatge com la que mobilitza de manera efectiva els seus recursos, en tots els sectors, per la promoció d'un aprenentatge inclusiu des de la formació bàsica a la superior, revitalitza l'aprenentatge en les famílies i les comunitats, facilita l'aprenentatge per i en el lloc de treball, amplia l'ús de les tecnologies de l'aprenentatge, millora la qualitat i l'excel·lència en l'aprenentatge i fomenta una cultura d'aprenentatge al llarg de la vida. Seguint aquestes pautes, la ciutat millora l'empoderament individual i la inclusió social, el desenvolupament econòmic i la prosperitat cultural, i el desenvolupament sostenible.
Les ciutats d'aprenentatge promouen entorns verds i saludables, s'esforcen per aconseguir l'equitat i la inclusió i donen suport al treball digne i l'esperit emprenedor. Per tant, són motors clau de la sostenibilitat a nivell local, tant a les zones urbanes com a les rurals.
La Xarxa Internacional de Ciutats d'Aprenentatge consta de 356 ciutats de 79 països, quatre són de l'Estat espanyol: Viladecans, L'Alcora (Castelló de la Plana), Girona i Cerdanyola del Vallès. Girona va entrar-hi el 2022, complementant així la seva tasca com a membre de la Xarxa de Ciutats Educadores iniciada el 1990.
El 1997, sent F. Mayor Zaragoza DG de la UNESCO, en el marc de la V Conferència Internacional d'Educació es va aprovar el concepte "aprendre al llarg de la vida". El 2023, a Marraqueix, dins la VII Conferència es va acordar la importància de formar les persones en pensament crític. En una societat aclaparada per la informació, cal que aprenguem a destriar el gra de la palla. Aquesta tasca és possible incidint en els diferents àmbits d'aprenentatge: formals o reglats, no formals o ocupacionals i informals o culturals. Els espais on podem portar-la a terme són molt variats: des del centres d'ensenyament reglats fins als àmbits del món associatiu.
Totes les persones aprenem al llarg de la vida, però el més important és poder aprendre allò que ens interessa i/o el que necessitem, no el que els altres volen i els interessa que aprenguem. Hem de poder decidir per nosaltres mateixos, per aquest motiu és tan important la formació en pensament crític.
Aprendre i gaudir, individualment i col·lectiva, aquest és l'objectiu. Des d'ACEFIR juntament amb Amics de la UNESCO de Girona i altres entitats i associacions, treballem perquè Girona sigui una veritable Ciutat d'Aprenentatge.