Programa

8,00     Sortida en autocar des de Sant Adrià
11,00    Visita al Museu de l’Exili  (visita guiada)
13,00    Sortida cap al restaurant
13,30    Àpat
15,00    Sortida cap a Elna
16,00    Visita a la Maternitat d’Elna  (visita guiada a la Maternitat d’Elna)
17,00    Sortida cap a la platja d’Argelers(sempre que el temps ens ho permeti)
18,00    Sortida cap a Sant Adrià
21,00     Arribada a casa.

El preu serà de 50€, inclou autocar, àpat, entrades i guies.
Organitza: Amics de la UNesco de Sant Adrià
Passeu pel local dimarts i dijous al matí per apuntar-vos.

LA MATERNITAT D’ELNA

La Maternitat d’Elna va ser creada per Elisabeth Eidenbenz , una jove suïssa que va organitzar en una residència campestre abandonada a Elna, una maternitat on atendre les parteres procedents dels camps de refugiades de les espanyoles republicanes.

Una dona d’aquests camps de concentració ens explica la seva història:
En travessar la frontera i  trepitjar terra francesa el meu marit i jo vam creure que estàvem salvats,  però tant bon punt vam arribar a la platja d’Argelers ens van separar; homes a un costat i dones a l’altre.
Al cap de pocs dies ens van envoltar de filferrades i sols teníem la sortida cap al mar. No teníem ni menjar, ni aigua dolça. Els guardes senegalesos violaven les dones a canvi de menjar. Era tanta la gana i la desesperació que molts menjaven sorra i d’altres es suïcidaven.

Jo estava embarassada i aviat em vaig fer amiga d’una altra dona que també esperava una criatura. D’aquesta forma ens recolzàvem l’una en l’altra, ens vam prometre ajudar-nos en els moments més difícils. Al cap de pocs mesos la meva amiga va parir, allà mateix, sobre la sorra. Feia molt fred i molta humitat. Per mantenir el nen calent, els dies de sol, ella posava el cos del seu fill dins la sorra, deixant el caparró fora. Com que no menjàvem gens la mare no tenia llet i el nen plorava nit i dia. Al cap de quinze dies el nen va morir, la meva amiga el va enterrar a la sorra i després es va endinsar en el mar. No la vaig tornar a veure.
  
Pocs dies després vaig veure una senyora que s’acostava a la reixa i em demanava que m’acostés. Ho vaig fer i em va dir que es deia Isabel i que si volia, podia anar a parir a una maternitat que havia obert a prop. Jo estava morta de por, si paria a la sorra el meu bebè moriria segur. D’altra banda, qui m’assegurava que aquella dona deia la veritat? Em vaig arriscar, vaig anar amb la Isabel i al cap de deu dies naixia el meu fill en un entorn immillorable. Mentre la Isabel i les seves ajudants tenien cura de mi i del meu fill, jo no podia deixar de plorar. Pensava en la meva amiga. Per tan sols quinze dies de diferència, ara hagués estat al meu costat amb el seu fill als braços.

Em pregunto per què mai s’havien sabut aquests fets fins ara,  potser per què les protagonistes són dones?
Per Elvira Rovira