EL PREMI F. MAYOR ZARAGOZA, RECONEIXEMENT AL PROFESSOR ABEL MARTINEZ

F. Diego Espuny, pedagog

La insòlita i crua mort d’Abel Martínez Oliva,el professor substitut al Institut de Secundaria  de Barcelona el passat dilluns 20 d’abril a mans d’un alumne de 13 anys  és un cop dur i dolorós que ha deixat en estat de xoc la comunitat educativa. Cinc dies desprès es  lliuraven els premis Federico Mayor Zaragoza-FMZ-, el dissabte 25 d’abril 2015 i aquesta vuitena celebració es va iniciar amb un sentit, vibrant i clamorós minut de silenci. 

Ens preguntarem, hi ha forma d’anticipar-se a la violència contra iguals, companys, progenitors o persones fràgils ?. És possible prevenir l’autolesió, el suïcidi adolescent? Ni sempre ni tot és previsible, però amb la llibertat podem justificar-nos i alhora prioritzar les millors pràctiques i descobertes. Afrontar d’ un altra manera la convivència i també les respostes justes i eficaces vol dir continuar ajustant els protocols de detecció, aplicats a temps per incorporar i aplicar a l’alumnat- en general- tot el que funciona i obté els millors resultats per fomentar la pro- sociabilitat i estalviar la  violència.

Son per nosaltres un exemple les persones concretes amb noms i cognoms que han estat reconeguts i premiats pels Premis FMZ, centenars de professors, centres, mestres, escoles. Tots ells dinàmics i solidaris projectes que treballen per incrementar canvis positius i assertius. Son experiències per transformar la forma de pensar, sentir i actuar i capgirar les mes ineficients respostes, les passives i les agressives.

No hi ha receptes per encertar sempre però millor atendre en grup i, si cal,  també individualment cada alumne. Verificar les aines i el temps d’atenció a cada pacient en els serveis de salut mental infantil i juvenil. Disposar d’un catàleg de voluntariat o d’activitats altruistes per a construir – amb el grup d’iguals – el present més just i el futur més esperançat durant aquesta secundaria obligatòria, de vegades, difícil d’animar i motivar.

Atiar la por, la venjança, la reclusió i l’aïllament, l’empresonament no és allò més eficaç, ni més econòmic o resolutiu segons l’actual estat dels coneixements. De l’antic “ull per ull, dent per dent” hem d’anar a la detecció precoç, amb sistemes i processos de determinació de risc i monitorització eficients, i oberts al canvi. Millorar l’escolta, el temps per conviure, les activitats per contagiar alteritat, l’observació- sistemàtica  y professional- amb tants instruments o indicadors estadístics com imprescindibles factors humans. Aprofundir  la coordinació inter- departamental per a construir un pla d’acció detallat que valori o impliqui a tot és el contrari de “passar-se la pilota de les responsabilitats”. Donar suport concret a famílies i comprometre’ns en actives pràctiques de desenvolupament  pot reduir la ineficiència i evitar la deriva en la exclusió, en la segregació.

El nostre reconeixement al professor mort en acte de servei es continuar fomentant la feina ben feta,i si s escau, continuant el públic homenatge de projectes i activitats  amb el premi FMZ per a mestres i professionals que saben mantenir la visió il•lusionada i  optimista de l’ensenyament i aprenentatge. L’elogi de mestres i professors que, quotidianament i en forma senzilla, formen persones que se respecten a sí mateixes i respecten a tothom. Un esdeveniment trist no ha d’apagar l’alegria d’aprendre i ensenyar, sense por a  la llibertat, i amb la joiosa vivència de valors participatius i compartits, mantenint la tenacitat per a investigar i actuar, preparant-nos per, sense oblidar les critiques, enfortir les bones practiques que puguin fer-nos ciutadans lliures i responsables.